La poesia de 4tB

El llop de bon humor es va aixecar i preciós es va posar

una volta pel bosc va donar

Qui era el més guapo, a tothom va demanar

Jo som el més guapo, jo som el més elegant

Jo som el més xato, tothom me diu: "Ets un encant!"

Amb na Caputxeta es va trobar, una meduixeta li va semblar

Qui era el més guapo, li va demanar

"Vosté senyor llop!", -li va contestar

Amb el tres porquets es va trobar, grassonets li van semblar

Qui era el més guapo, els hi va demanar

"Vosté senyor llop!", -li van contestar

Jo som el més guapo, jo som el més elegant

Jo som el més xato, tothom me diu: "Ets un encant!"

Amb els set enanets es va trobar, petitonets li van semblar

Qui era el més guapo, els hi va demanar

"Vosté senyor llop!", -li van contestar

Amb na Blancaneus es va trobar, massa blanqueta li va semblar

Qui era el més guapo, li va demanar

"Vosté senyor llop", -li va contestar

Jo som el més guapo, jo som el més elegant

Jo som el més xato, tothom me diu: "Ets un encant!"

Amb un dragonet es va trobar, un ridícul cogombret li va semblar

Qui era el més guapo, li va demanar

"Mon pare senyor llop!", -li va contestar

"El meu pare em va ensenyar a escopir foc per aquí i per allà..."

Tot seguit al senyor llop va cremar

Com un pollastre al forn va quedar!

Ell era el més guapo, ell era el més elegant

Ell era el més xato, tothom li deia: "Ets un encant!"